lunes, 18 de diciembre de 2017

TRUCADA PER AL MORT (George Smiley 01) de Jon Le Carré - Presència incipient del segell Le Carre - Valoració 7,5/10

Título originalCall for the Dead
TraductorAntoni Pigrau
Páginas200
IdiomaCatalán
Publicación1962 (1994)
EditorialEdicions 62

M'assabento que ja s'ha publicat en anglès el novè lliurament de la sèrie George Smiley titulat "A Legacy of Spies". La traducció està prevista per al gener del 2018; mentrestant, per anar fent boca, llegeixo la primera de la sèrie que vaig passar per alt en el seu dia en començar per "El talp" que era la tercera.

La temptació de rellegir tota la sèrie d'una tirada és gran i, de disposar de totes les novel·les en català, pot ser que ho fes; però és un propòsit de difícil compliment. 'Apareixen tantes temptacions noves! Ja veurem ...
"Trucada per al mort" és una novel·leta menor dins de la sèrie en la qual, encara incipients, ja s'endevinen alguns dels trets del segell Le Carré: el sentit de l'humor subtil i amarg del narrador, el conflicte personal entre el deure i l'amistat, l'escrutini delicat dels actes i les intencions ..., però, com dic, tot molt incipient. També hi ha defectes com la resolució una mica tosca de les escenes d'acció.
Va d'un suïcidi que potser és un assassinat; d'un espia que pot ser que no ho sigui; i d'un material secret que potser no existeix. Apareix Peter Guillam, l'ajudant i deixeble de Smiley que, segons sembla, protagonitza l'última entrega als seus 86 anys.

Us deixo la primera i l'última frase de la novel·la:
“Quan Lady Ann Sercomb es casà amb George Smiley, a la fi de la guerra, el va descriure als seus sorpresos amics de Mayfair com l'home més corrent i vulgar del món. Quan el va plantar dos anys després, per llançar-se als braços d'un campió cubà de curses automobilístiques, manifestà, sense cap més explicació, que si no hagués deixat el seu marit en aquell moment, ja no hauria pogut fer-ho mai més.”
“Smiley era una figura curiosa, als ulls dels altres passatgers; un homenet grassó, d'aire melangiós, que es posava a somriure de cop i demanava una beguda. El jove ros assegut al seu costat l'examinà detingudament de reüll. Ja el coneixia, aquell tipus d'home: el funcionari cansat que va a l'estranger a la recerca d'una mica de distracció. El trobà més aviat repugnant.”
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.

No hay comentarios:

Publicar un comentario