miércoles, 28 de septiembre de 2016

ALEX (Camille Verhoeven 02) de Pierre Lemaitre - Novel•la rodona, perfecta, amb escenes impactants i girs inesperats - Valoració 10

Nº de páginas: 320 págs. 
Editorial: BROMERA


Segona novel·la de la sèrie Camille Verhoeven, superior a la primera, Iréne, que col·loca a Pierre Lemaitre al capdavant del gènere a França, al costat de Bernard Minier, Fred Vargas i Franck Thilliez.

Alex, una atractiva jove, és segrestada en un carrer de París i sotmesa durant dies a la tortura de la gàbia. Quan Camille arriba al magatzem on estava reclosa, ella ja ha escapat i se la relaciona amb diversos assassinats en els quals les víctimes, després de ser colpejades al cap, són obligades a ingerir àcid sulfúric. Qui és Alex? Per què l'han segrestat? Com tria ella a les seves víctimes i quina relació tenen? Per què les assassina amb tal acarnissament?

La història es compon de tres grans trams:
- El segrest d'Alex i el seu aïllament en una gàbia penjada a dos metres del terra, on roman durant dies, assetjada per enormes rates que amenacen devorar-la.
- Els assassinats en sèrie comesos per Alex, d'una cruesa inusitada, que semblen decidits a l'atzar i impulsats per una fúria cega i descontrolada.
- El llarg interrogatori final a Thomas, en el qual es lliguen caps i tanca la història amb un gir espectacular.

La narració es fa des de dos punts de vista sincronitzats a la perfecció: el de Camille en el qual se segueix la investigació pas a pas, i el d'Alex on s'explica el seu segrest, els assassinats que va perpetrant i la sorprenent parany final que planeja . Aquesta trampa final queda desvetllada en l'última pàgina del llibre després d'un llarg i magistral interrogatori a Thomas Vasseur, el germanastre d'Alex, que realitzen a tres bandes Camille, Louis i Armand.

L'arquitectura de la trama és com una piràmide esglaonada on cada nivell, mitjançant un gir argumental, dóna pas al següent, més complex i amb noves incògnites. El lector no pot endevinar que hi ha un altre nivell fins que Lemaitre el posa davant els seus nassos.

Alex és una novel·la rodona, perfecta, amb escenes impactants, girs inesperats i un potent disseny argumental. A diferència d'Irène, en Alex res s'improvisa i el complet control de Lemaitre obté, com a recompensa, el lliurament emocional del lector.
Una ressenya de novel·la policial no pot desvetllar informació decisiva de la història; però posaré un exemple sense fer spoiler: tota la carrera assassina d'Alex es justifica amb un mal terrible que va patir. Quin va ser aquest mal?


¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.

1 comentario:

  1. Un llibre especacular com tota la serie del comsari Verhoven

    No us el perdeu, comenceu per IRENE que es el primer...

    ResponderEliminar